Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de vint anys de pintor inicio una aventura posposada durant anys, ensenyar i aconsellar, ser mestre. Aquesta idea va estar des del principi dins el meu cap i per a tal cosa em vaig preparar: Belles Arts, CAP (Certificat d’aptitud pedagògica) i cursos del doctorat, tot amb la idea de ser algun dia professor d’arts plàstiques. Circumstàncies de la vida i, sobretot, altres prioritats m’han tingut apartat d’aquest camí. Per exemple la meva recerca que defineixo com: “La pintura com a metàfora de la carn”, i que ha ocupat gran part de la meva vida professional, la que em va dur a viure una temporada a Londres investigant a Lucian Freud. Una recerca profundament lligada amb la meva prioritat: pintar.

Com a mestre pens que la meva funció principal és la de guia. Ajudar a trobar el camí. Per a tal cosa és molt útil la meva capacitat d’anàlisi del que està passant a l’obra, així es pot entreveure cap a on s’encamina. I això tant pel que fa a l’obra específica (per exemple el dibuix o quadre que està fent l’alumne en aquell moment a la classe) com pel que fa, i sobre tot, a l’obra com a idea general (les diferents obres que s’han anat fent al llarg de la vida de cada un) que conformen l’alumne com a creador. Cada obra específica forma part d’un assaig, és la meva funció descobrir alhora les errades i les virtuts. Errades i virtuts en la part tècnica, però també en aquella part més emocional, perquè al cap i a la fi la tècnica es un camí per a transmetre sensacions i emocions.

Anuncis